Perquè ja està passant, encara que no de manera massiva, ja que encara és costós, així que es limita al servei d’atenció al client a les grans companyies. La intel·ligència artificial ha impulsat els xatbots automatitzats i els sistemes interactius de veu (IVR). Així que poden respondre als teus missatges de text, de veu i fins i tot parlar amb tu per telèfon en qualsevol idioma, i et costarà distingir-los d’una persona. Si més no, al principi. De moment, estan dissenyats per respondre a preguntes rutinàries que fan la majoria dels usuaris, com quant em costarà l’enviament, i per donar respostes ràpides. Però sobretot, per reduir la necessitat d’intervenció humana.
Has vist aparèixer a les pàgines web aquest xat que pregunta si pot ajudar-te? Doncs no li facis preguntes massa difícils, o desencadenarà… el “chatpocalipsis”. Qualsevol que hagi provat de parlar amb el ChatGPT, Bard, Claude o algun dels altres molts xats d’IA, s’haurà adonat que si quedes atrapat en una resposta, no t’en sortiràs. Si a més li recrimines que s’inventen coses per respondre, el que tècnicament es diu “al·lucinació de l’IA”, t’agraeixen humilment el perdó. Per a tornar-ho a repetir minuts després. Com el típic cunyat pesat.
I de moment, aquesta és l’única raó per la qual encara no han substituït completament els humans. Les grans companyies que utilitzen aquests xatbots han posat límits als seus grans models de llenguatge, LLMM, per evitar l’al·lucinació. També els impedeixen parlar de qualsevol cosa o respondre a certes preguntes, de manera que esquivin aquesta al·lucinació. Tampoc els deixen ser tan versàtils com un ésser humà, però sense deixar de ser útils per substituir els empleats d’atenció al client en moltes de les seves tasques. Però aquesta limitació, segons els experts, només és temporal. Tant els desenvolupadors de la tecnologia, com OpenAI o Google, com les empreses que l’apliquen, confien que tenir xatbots d’IA iguals a una persona és només qüestió de temps. Si avui tenim el ChatGPT versió 4, que no pot, quan es llanci la 8 o la 17 serà perfectament capaç.
Així que teòricament no estem tan lluny d’un futur on canviar de companyia telefònica, solucionar el problema d’aquella factura que et van cobrar malament i fins i tot obtenir una hipoteca dependerà de si ets capaç d’entendre’t amb una IA. En un reflexe magistral d’aquest futur distòpic, la recent sèrie The Architect, premiada com la millor al Festival de Berlín, trobem la protagonista parlant amb el seu banc en un quiosc digital. És a dir, una sucursal bancària al carrer, atesa per un xatbot. La conversa que mantenen és un autèntic deliri, perquè mentre la humana pregunta com aconseguir una hipoteca i intenta fer-se entendre, l’IA insisteix en què no compleix les condicions. És com parlar amb un mur. Només li falta dir-li a la noia que per què fa preguntes estúpides. I tot això seria divertit si no fos que podria passar demà mateix o passat demà.
Podem relaxar-nos pensant que aquest futur distòpic en realitat no arribarà? El passat abril, a Bèlgica, el diari La Libre recollia el cas d’una dona que denunciava el suïcidi del seu marit induït per un xatbot d’IA. L’aplicació, Chai, proporciona per defecte a Eliza, programada per simular emocions i connectar-se amb l’usuari en una mena de relació d’amistat. El ChatGPT i serveis similars són, a propòsit, freds en el tracte per no generar confusió i fer-nos creure que són persones. Però aquest no, i l’home de trenta anys, casat, pare de dos nens, professional sanitari i obsessionat pel canvi climàtic va arribar a la conclusió, parlant amb Eliza, que ella l’estimava. Fins i tot més que la seva pròpia dona. Pitjor encara, l’al·lucinació del xat el va portar a dir-li que s’havia de suïcidar perquè tots dos poguessin viure junts al paradís. El canvi climàtic no tenia solució, així que per què no alliberar-se’n. És una tragèdia que, sens dubte, no podem separar dels problemes de salut mental, sinó més aviat veure-ho com quelcom generalitzat. Però que posa un bon exemple de fins a on pot arribar una intel·ligència artificial conversacional amb la capacitat d’imitar un ésser humà de manera creïble.
Un dia, aquesta fantasia que es veu a The Architect s’haurà estès a tots els productes i serveis que comprem. Quina empresa no triarà un robot abans que un humà si és més econòmic, no agafa vacances i treballa tot el temps. Bé, no és per morir-se’n. Si la màquina no ens entén, sempre ens quedarà l’esperança que ens passin amb un humà. Però ves amb compte, que potser en el futur això tampoc sigui la solució. Un estudi publicat aquest mes de juny alertava que a Amazon Mechanical Turk, una plataforma de mercat perquè petites botigues anuncïn els seus productes, al voltant d’un 46% dels treballadors utilitzen la intel·ligència artificial per redactar les ressenyes de productes. És a dir, potser quan preguntis a l’humà com aconseguir la teva hipoteca, et respongui: espera, que ho pregunto al xatbot.