Ted Lasso, la producció d’Apple TV+ sobre l’AFC Richmond, un modest equip de futbol de Londres que baixa a segona divisió per després arribar al més alt de la Premier League de la mà d’un entrenador que no sap res de futbol, ha generat una febre pels greyhounds de gran impacte. Les grans marques de la indústria de la roba esportiva o els videojocs han sabut veure l’oportunitat de fer negocis ajuntant-se amb un equip els fans del qual senten com si l’haguessin estat recolzant tota la vida.
Els fòrums d’espectadors i crítics cinematogràfics consideren que Ted Lasso ha acabat després de la seva tercera temporada. No farem cap spoiler, només direm que el final tancat i just de la sèrie sembla un tancament definitiu del guió. Si algun dia torna, l’únic que podria revitalitzar la trama seria un gir dels esdeveniments dissenyat en una sala d’Apple TV+, la seva productora. Tampoc seria estrany, ja que la sèrie ha mirat més per crear moments èpics per generar un sentiment d’afiliació a un equip que no pas per la rigurositat dels seus capítols o la pulcritud narrativa. I ha convençut milions d’espectadors arreu del món! És futbol, tant fa si és mentida o veritat.
Aquest estiu, no descartem trobar-nos amb algú que porti la samarreta blaugrana de l’AFC Richmond i simplement somriure. Crear aquesta connexió telepàtica amb una persona que no coneixem de res. Malgrat les seves xifres espectaculars de reproducció, és lògic que la samarreta de l’equip de l’entrenador Lasso sigui una broma de nínxol en el nostre cercle més estrafolari. I si a més porta el número vint-i-quatre de Sam Obisanya, l’èxtasi entre vosaltres serà explosiu.
Ted Lasso ha aconseguit crear un fenomen fan que, fent una comparació propera però mantenint les distàncies, van aconseguir en el seu moment Tsubasa Ozora i Genzo Wakabayashi (Oliver Atom i Benji Price). Però, aquesta vegada, la sèrie ha aprofitat el seu temps, la proliferació de xarxes socials, la revolució en el món de la publicitat i el màrqueting per crear un producte transmèdia poc vist fins ara. La producció d’Apple TV+ ha aconseguit sacrificar la trama i el pacte narratiu a canvi de crear una sèrie acollidora, amable per a l’espectador i donar forma a la història esportiva que tot aficionat d’un equip sofredor somia viure algun dia. Tot és bo al Richmond. El resultat d’aquest sentiment d’afiliació a un equip fictici -malgrat els evidents clins d’ull al Crystal Palace- i aquesta carta blanca que els espectadors vam donar a l’AFC Richmond des del primer capítol perquè fes amb nosaltres el que vulgués, ha fet que les marques aprofitin per llançar-se a la cursa de col·locar els seus productes a la sèrie.
El product placement, o el “soc com tu”
La bogeria per Ted Lasso que va començar durant la pandèmia va tocar sostre quan LeBron James va portar una dessuadora de l’AFC Richmond al sisè partit de la sèrie entre els Lakers i els Grizzlies. Patrocinada per Nike, és clar. La marca nord-americana va esgotar les existències dels tres productes de l’equip que ven a la seva pàgina web oficial: la samarreta titular (89,90 €), la dessuadora (59,99 €) i la segona samarreta (29,99 €). Tots es van vendre ràpidament.
L’aterratge de marques que han decidit formar part del Richmond i dir als seus clients que, com ells, estan al carro dels Greyhounds, ha estat aclaparador. A partir de la tercera temporada, només s’escapa Bantr, l’aplicació de cites fictícia que uneix la presidenta Rebecca Welton i l’avançat Sam Obisanya. Si teclem bantr.com, trobem una foto de l’equip del Richmond. La resta són marques que podem consumir.
Són molts els exemples d’empreses que han aparegut a la sèrie o s’han recolzat en els nois de Ted Lasso per vendre els seus productes. En l’última temporada, Nike patrocina les samarretes. Però també la Premier League, que comença a aparèixer amb la seva insígnia oficial a les equipacions del club quan fins ara no ho havia fet. També Apple o Ryanair -no diré on apareix, res de spoilers- i marques de roba com Obey, DSQUARED2 o Stone Island. Fins i tot el món de l’hostaleria, ja que la cadena de pollastres peri-peri Nando’s, que compta amb gairebé cinc-cents restaurants al Regne Unit, ha llançat una campanya en què els jugadors més reconeixibles del Richmond són una salsa que pots posar als seus menjars.
A la indústria dels videojocs, EA Sports no va dubtar a anunciar com un reclam la inclusió de l’AFC Richmond en l’últim FIFA 23. La filial d’Electronic Arts, a més, va dedicar els seus esforços a crear una experiència realista per als fans i a caracteritzar les estrelles dels Greyhounds amb els rostres dels actors. Al igual que quan érem nens i no ens importava crear un jugador al videojoc, modificar les habilitats i creure en nosaltres mateixos, encara que fos amb trets predefinits i artificials, l’empresa va entendre bé que amb Jamie Tartt o Roy Kean no podia passar el mateix. L’equip, amb puntuacions molt generoses, es pot utilitzar tant en partits amistosos com en el mode Carrera o FIFA Ultimate Team.
L’èxit rau en el compromís
Comprendre el fenomen Lasso suposa fer un exercici addicional per conèixer el lore de la sèrie. El Richmond té un perfil oficial de Twitter -els del distintiu daurat-, com la resta de clubs de la Premier League, i es comporta a les xarxes socials com un equip real: crea cartells per a la prèvia dels partits que suposadament juga, penja fragments de declaracions dels jugadors que no surten als capítols i aporta contingut addicional als seus Greyhounds. A més, la resta de clubs de la Premier els prenen seriosament i interactuen amb ells. Per dimensionar l’impacte, el compte del club té gairebé mig milió de seguidors a Twitter.
El Richmond és l’equip de la gent, el dels aficionats adults que segueixen tenint somnis infantils amb el seu equip de “tuercebotas” guanyant en l’últim sospir del partit. El sentiment de pertinença a un club que dóna pocs disgustos i les alegries més rocambolesques i impossibles del món és total després d’un grapat de capítols. La seva llegenda és la dels personatges de la nostra infància que, tot i estar totalment allunyats de la realitat, segueixen sent els nostres ídols. Les marques han sabut captar aquest sentiment que la producció d’Apple TV+ despertava en els espectadors i han volgut aprofitar les oportunitats comercials que oferia la Lassoneta.
A més, l’onada de bona acceptació que ha generat la sèrie permetria als seus productors vendre tot tipus de productes relacionats amb l’equip. Des d’un pòster amb el lema al qual s’aferrava la plantilla en els moments difícils, “Believe”, fins als clàssics gots de pinta britànica amb l’escut de l’AFC Richmond. Els mateixos que utilitzava el trio d’aficionats irreductibles que no van veure ni un partit a l’estadi, sinó que esperaven al pub de l’equip plens de cerveses. Com no veure reflectit l’amor per un equip mediocre en aquests fans viscerals que insultaven i besaven l’escut en qüestió de segons.